Història
La història de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre es va iniciar el 8 de febrer de 1907 per la voluntat de les persones interessades en el reg de les terres situades al marge esquerre de l’Ebre, les quals van respondre a la convocatòria de junta general feta per la Sociedad de Desagüe de los Prados de la Aldea. A la reunió, van acordar constituir-se en Sindicat Agrícola de l’Ebre, el qual, a la vegada, seria una comunitat de regants.
El 18 de març de 1907 es va celebrar la junta general en què es van aprovar les Ordenances de la Comunitat de Regants i els Reglaments del Sindicat de Regs i el Jurat de Regs. A aquesta reunió van assistir 99 propietaris representants de 37.218 jornals, que, en una iniciativa històrica per al desenvolupament del territori, van decidir hipotecar el seu patrimoni per poder concórrer a la subhasta per a l’adjudicació de les obres de construcció del canal.
La Comunitat, que va resultar adjudicatària en la subhasta celebrada el 30 de març de 1907, va cedir la construcció i explotació del canal a la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro, mitjançant un contracte que l’obligava, a més, a pagar a aquesta 17 milions de pessetes. Les obres es van iniciar de manera oficial el 22 d’octubre de 1907 en un acte on van assistir, entre d’altres, l’enginyer Rafael Izquierdo Jáuregui i el primer president de la Comunitat, Josep Cañé.
El 17 d’abril de 1911 es va inaugurar el primer tram del canal i el 5 de maig de 1912 el rei Alfons XIII va inaugurar el conjunt de les obres, en una visita que el va portar de l’assut al Delta. Un cop acabada la construcció del canal, la Real Compañía va redactar també el Pla de regs, enllestit el 1914. En aquesta data, l’aigua del canal regava ja 20.000 jornals d’arrossars i 1.000 jornals d’horta.
La Guerra Civil va afectar greument la Comunitat: el conflicte va deixar uns canals destrossats, unes terres abandonades, uns pagesos arruïnats i un preu de l’arròs molt baix. En la postguerra, les inclemències del temps i la manca de fertilitzants determinaven unes collites en què també es començava a evidenciar l’acció negativa de les plagues.
L’any 1966 la Comunitat va liquidar el contracte amb la Real Compañía i va assumir la gestió del canal. Als anys 70, la Comunitat va detectar la necessitat de revestir el canal i la resta d’infraestructures de reg del Delta. No obstant, amb la normativa vigent en aquell moment, aquesta actuació resultava molt cara per als regants. Mitjançant la Llei 18/81, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, es va fer possible. El revestiment de les infraestructures permetria recuperar l’aigua que es perdia per filtracions, la qual es podria aprofitar per abastir la zona del Camp de Tarragona, sense que això signifiqués una disminució de l’aigua per al reg. Els treballs a la xarxa principal es van iniciar el 1984.
El 1981 la Comunitat va adquirir l’edifici que és la seva seu a Tortosa, el Palau Montagut. I el 1995 es van inaugurar les oficines i el magatzem que constitueixen la seu de Deltebre.
El 2007 es va commemorar el centenari de la constitució de la Comunitat, amb uns actes que es van perllongar un any. I el 2012 es va commemorar el Centenari de la inauguració del canal amb l’edició d’un llibre.
El centenari
L’any 2007 es van complir cent anys de la constitució de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre. Per commemorar aquesta efemèride, es va organitzar un programa d’actes que es va allargar tot un any.
En la inauguració del centenari es va estrenar l’enllumenat ornamental de les seus de Tortosa i Deltebre. A Tortosa, en un acte presidit pel conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, també es va descobrir una placa de bronze, col·locada al pati exterior, amb el nom dels 99 comuners que van participar en la junta general en què es van aprovar les Ordenances de la Comunitat i que van impulsar la construcció del canal de l’Esquerra, ja que van hipotecar les seves terres per poder concórrer a la subhasta per a l’adjudicació de les obres. A Deltebre l’acte va ser presidit pel bisbe de Vic, Roman Casanova.
Dels actes del centenari destaquen, per la seva significació, els monuments que es van erigir a l’assut i al Delta en homenatge al canal i als regants, respectivament. El primer es un monòlit, ubicat a Tivenys, obra de l’escultor Joan Escudé, de 6,5 metres d’alçada, que conté una inscripció amb les dades tècniques de la infraestructura hidràulica. El segon, ubicat a Deltebre i obra de l’escultor Santiago Soro, és una estructura de ferro consistent en una lletra R majúscula que simula l’aigua de reg amb la figura d’un pagès.
També en l’àmbit cultural, la Comunitat va aprofitar el seu centenari per iniciar la creació d’un fons d’art, un arxiu històric i una sala d’exposicions, amb una maqueta, estris i fotografies antigues de la construcció del canal o de les tasques agrícoles quan la mecanització no havia arribat als camps de cultiu, entre d’altres.
El Palau Montagut va acollir també, durant un any, l’exposició del fons d’art del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV), formada per un conjunt de 25 obres pictòriques d’artistes ebrencs. La mostra va estar ubicada a la sala noble dedicada al primer president de la Comunitat, Josep Cañé.
En l’àmbit institucional, la Junta de Govern va ser rebuda en audiència pel rei Joan Carles I, president del Comitè d’Honor del Centenari. En l’acte, es va entregar al rei la medalla d’or de la Comunitat, una condecoració que només s’havia concedit en dues ocasions en la categoria de plata i en sis, en la de bronze. Els presidents de la Comunitat i el Sindicat també van ser rebuts al Parlament de Catalunya pel seu president, Ernest Benach. D’altra banda, la Comunitat va ser la portadora de la bandera de la ciutat en l’ofrena i la processó en honor a la Mare de Déu de la Cinta.
En l’àmbit social, destaca la celebració del Dia del Comuner al recinte de l’ermita de l’Aldea. Hi van assistir uns 700 comuners que, després d’una celebració eucarística, van tenir l’oportunitat de participar en un àpat popular i en un espectacle de bous a la plaça.
I en l’àmbit científic, es van programar tres conferències, les quals van versar sobre el canal de l’esquerra, a càrrec del president de la CHE, José Luis Alonso; sobre el dret d’aigües, a càrrec del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, Antonio Embid, i sobre les infraestructures a les Terres de l’Ebre, a càrrec del catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Germà Bel. A més, es van celebrar unes Jornades sobre Dret d’Aigües, Protecció i Conservació del Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.
Tots aquests actes i els altres amb què es va completar el programa del centenari, que van quedar reflectits en un llibre commemoratiu que es va repartir entre els comuners, van tenir com a principals objectius fer una mirada al passat i retre un homenatge als fundadors sense oblidar el futur obrint la Comunitat de Regants a la societat i fent-la partícip de la seva transcendència històrica.