La Taula de Consens participa en unes jornades de treball als Països Baixos amb la mirada posada al delta de l’Ebre

Els dies 7 i 8 d’abril, una delegació constituïda per representants del Ministeri per a la Transició Ecològica, el Departament d’Acció Climàtica, el Govern de la Generalitat a Terres de l’Ebre i la Taula de Consens pel Delta, entre ells el vicepresident de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants, Xavi Curto, ha participat en unes jornades de treball als Països Baixos per conèixer in situ tota l’experiència acumulada per part de diferents institucions neerlandeses enfront als riscos d’inundació i regressió.

El viatge tècnic va començar amb una reunió amb membres d’EcoShape, un consorci entre sector públic i privat, consultories i enginyeries, instituts d’investigació i universitats. “En definitiva, un equip multidisciplinari molt eficient i efectiu que participa en el disseny dels projectes, en la seva execució i en el seu monitoratge permanent”, explica el portaveu de la Taula de Consens i vicepresident de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants, Xavi Curto. A la reunió van estar presents experts en el maneig i gestió de dragatges marins (Van Oord), i també en la gestió de dunes litorals (HKV).

Es va fer també una visita de camp al litoral prop de Petten, a les Hondsbossche Duinen. En aquest punt, es va poder observar l’actuació feta en 12 km de litoral on des de fa més de 20 anys s’ha aplicat la protecció de la costa basada en la regeneració amb sorres i l’enfortiment del sistema dunar. L’antic i obsolet dic de contenció ha quedat soterrat per un avançament mar en dins d’un sistema natural de 200 m d’amplada i amb dunes que poden arribar fins a més de 10 m d’alçada. Es va exposar l’enorme benefici ambiental i social que ha resultat d’aquesta concepció, a diferència de l’antiga política de dics de contenció.

Posteriorment, es va exposar el cas del Delta de l’Ebre, on el Pla Delta fet des del territori s’inspira en aquest tipus d’actuació. “Els membres holandesos van mostrar la seva estranyesa davant l’alternativa d’acomodació i enretirada plantejats en altres plans administratius, així com la seva sorpresa amb les tímides intervencions fetes al Delta fins al dia d’avui”, assegura Curto. Cal assenyalar que en l’entorn visitat aquell dia, es van mobilitzar 30 milions de m3 de sorra per a una franja litoral de 12 km.

El segon dia, es va visitar Deltares, un institut de coneixement independent per a la investigació aplicada al camp de l’aigua i el subsòl. Treballa a tot el món en innovacions, solucions i aplicacions intel·ligents per a les persones, el medi ambient i la societat. La presentació va estar a càrrec del seu director, Jan Segueres. Es van exposar diversos exemples internacionals de casos similars al Delta i que els propis investigadors presents a la reunió van anar descrivint.
Finalment, representants del Rijkswaterstaat (l’agència executiva del Ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua) van explicar el per què de la política decidida i prioritària dels Països Baixos en la lluita contra la regressió i la inundació: un país en el qual més d’un 50% del seu territori se situa sota el nivell del mar i on un 80% de la població hi viu en aquestes zones. Van explicar la política i les estratègies per a la protecció de costes i la gestió de riscos d’inundacions, l’evolució d’aquestes estratègies a partir de les greus inundacions dels anys 50 i finals dels 80, i com han arribat als anys 90 a la gestió de sorres com a política no només de preservació del litoral, sinó com a protecció davant l’augment del nivell del mar per efecte del canvi climàtic. Durant aquest llarg període d’implementació, han fet millores en aquesta gestió augmentant la seva eficàcia, i han reduït costos d’aplicació i manteniment aprofitant la pròpia dinàmica natural de la costa. A la vegada, consideren molt importants els beneficis mediambientals, socials i econòmics que se’n deriven.

La visita a les instal·lacions de Deltares va seguir al Deltagoot, un canal d’experimentació d’hidrodinàmica marina on es poden generar ones de fins a 5 metres, i monitoritzar els seus efectes sobre dipòsits de sorra, estructures rígides, vegetació tipus manglars, etc.

Per finalitzar, es va fer una visita guiada acompanyats d’un assessor sènior en gestió costanera al Zandmotor (motor de sorra), construït l’any 2011 davant la costa de Kijkduin, La Haya. Aquest projecte, executat ja fa 11 anys, ha consistit en la deposició sobre una àrea relativament petita i en forma de península de més de 20 milions de m3 de sorra. Aprofitant les corrents marines transversals i longitudinals, i els vents dominants de la zona, aquesta sorra inicial s’ha anat repartint per una extensa franja de la línia costanera, reforçant el litoral i creant espais naturals ben consolidats. És un clar exemple de “treballar amb la natura”, una idea fundacional en tots aquests projectes. Durant tots aquests anys s’ha fet un seguiment de la seva evolució mitjançant una monitorització exhaustiva, i els resultats han estat molt satisfactoris.

Al llarg d’aquestes jornades intensíssimes s’ha pogut discutir, comparar i contrastar el model neerlandès respecte al model defensat des del nostre territori, i es pot deduir un encaix molt gran. El feedback entre la Taula de Consens i les dues Administracions, i entre els representants d’ambdues, ha estat constant, i totes les parts vam explicitar la satisfacció de poder comprovar sobre el terreny un model d’èxit en la protecció del litoral”, ha valorat Curto. “Cal ara considerar molt seriosament aquesta alternativa per al Delta de l’Ebre, i tothom va manifestar la seva predisposició a continuar aprofundint en l’oportunitat d’incorporar aquesta forma de gestió al futur Pla de Protecció del Delta. Per tot això, s’ha d’establir un mecanisme de treball conjunt entre administracions i on també estigui present la Taula de Consens. En definitiva, un estil de governança també recomanada pels amfitrions d’aquestes jornades”, ha afegit.